En moltes ocasions, el finançament ho és tot. I l’Estat Islàmic (EI) n’és una bona prova. L’organització jihadista més ben finançada de la historia gaudeix d’un important entramat de canals de finançament: des d’extorsions a empresaris locals, tràfic d’antiguitats o cobrament de taxes, fins a la venta del petroli que s’extrau del territori sota el seu control. I és precisament el petroli, el vertader or líquid del nostre temps, el gran alimentador de la maquinària de guerra que és actualment l’EI.
Comencem parlant de xifres. L’Estat Islàmic controla al voltant de mitja dotzena de pousproductors de petroli, sent especialment rellevant el seu domini sobre els recursos petrolífers a l’est de Síria (60% del total de la zona). La majoria del cru és venut a l’interior del territori sota el seu control, comprenent uns 8 milions de persones que necessiten desesperadament combustible per als seus cotxes, generadors o fleques. La producció petrolífera de l’EI resideix al voltant dels 30.000 i els 80.000 barrils de cru al dia, això evidentment sense incloure la quantitat de petroli que és extret de l’ara tancat oleoducte connectant l’Iraq i Síria. Fins i tot, venent el barril a un preu entre 25 i 50 dòlars, l’Estat Islàmic obté actualment entre 2 i 4 milions de dòlars diaris de la venta de cru, especialment del contraban fronterer.
L’organització liderada per al-Baghdadi ha sigut capaç de fer ràpidament operatius els jaciments petrolífers que queien al seu domini, alhora que ha sabut connectar amb els canals de contraban al nord de l’Iraq, on el tràfic il·lícit de cru ha estat una realitat des de fa dècades. Previ a la seva captura, els jaciments petrolífers al nord de l’Iraq produïen al voltant de 40.000 i 500.000 barrils de cru al dia, segons la iraquiana North Oil Company. A pesar que la gran majoria de peixmergues kurds estan lluitant en contra de l’EI al nord de l’Iraq, alguns oficials han permès el contraban de petroli des del territori controlat per l’Estat Islàmic. De fet, els Estats Units d’Amèrica han pressionat fortament els líders del Kurdistà iraquià per a que controlessin el contraban. No obstant, l’Estat Islàmic ha aconseguit fer fluir el petroli a través de la frontera Síria-Turquia, i fins i tot a través de la frontera amb Jordània i la frontera Iraquiana amb l’Iran.
‘Comprem una cisterna de petroli d’unes 26 o 28 tones de cru per 4.200 dòlars. Després, el venem a través de la frontera amb Jordània per 15.000 dòlars. Cada contrabandista transporta al voltant de 8 cisternes a la setmana’, comenta per a The GuardianSami Khalaf, contrabandista i ex-oficial de la intel·ligència iraquiana amb Saddam Hussain. El lector es preguntarà com pot ser que traspassar la frontera d’un estat com Jordània, tradicional aliat occidental, sigui quelcom tan fàcil d’assolir. La resposta sembla entenedora: més de 600 dòlars de suborn a l’oficial de torn per a passar el control fronterer.
El cas de la frontera siriana amb Turquia és el més paradigmàtic. Un cop l’Estat Islàmic obté el cru de les plantes petrolíferes a l’est del país, diferents intermediaris el condueixen fins a la frontera on és canalitzat a través d’oleoductes enterrats. El cru és transportat cap a pobles com ara Besaslan, conegut per la seva activitat contrabandista. Un cop a Turquia, el petroli omple milers de barrils que són venuts a comerciants locals. Turquia, on el preu del petroli domèstic és elevadíssim, s’ha convertit, doncs, en un dels principals mercats per a l’Estat Islàmic.
A banda de les seves operacions per a finançar-se, com afectarà la incursió de l’Estat Islàmic al sector petrolífer del setè productor mundial, l’Iraq?
Segons les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia en el seu ‘World Energy Outlook’ del passat mes de Novembre, les previsions per a l’Iraq eren les de proveir al voltant de la meitat del creixement regional esperat, augmentant la seva producció fins a una xifra superior als 2,5 milions de barrils al dia per al 2025. Però al mal estat de les carreteres i les xarxes de transport, l’Estat Islàmic s’hi ha sumat com la gran barrera a aquest creixement. I és que l’aparició de l’EI ha tingut un impacte enorme en les infraestructures el sector petrolífer. Les constants batalles pel control de la refineria de Baiji, una de les més importants del país, sens dubte malmetran l’estat de les instal·lacions, provocant escassetat de cru i increment dels preus a tot el nord de l’Iraq. L’oleoducte que exportava petroli des de Kirkuk fins a Turquia (Ceyhan) s’ha vist molt afectat per les incursions de l’EI al territori i per múltiples atacs bomba. D’altra banda, s’han cancel·lat els plans per a construir l’oleoducte entre Basora i el port jordà d’Aqaba a través de la província iraquiana d’Anbar, actualment sota control de l’Estat Islàmic.
El perill, però, vindria donat per una incursió de l’EI al sud de l’Iraq, on hi ha la gran majoria de jaciments petrolífers del país. Tot i que no sembla plausible que l’organització d’al-Baghdadi exerceixi domini sobre el sud xiïta, la producció de cru al sud de l’Iraq es pot veure afectada de múltiples maneres: cotxes bomba que afectin infraestructures, atemptats contra personal estranger treballant a la zona (empreses com BP i ExxonMobil ja han evacuat part dels seus efectius alhora que dissenyat plans per a fer front a les eventuals contingències), increment de les traves burocràtiques i endarreriments de les operacions de les companyies petroleres, i, evidentment, una severa contracció de les inversions regionals en el sector.
La inestabilitat geopolítica afecta sens dubte al negoci del petroli, però pot arribar a ser fins i tot un negoci profitós. En certa manera, països productors de petroli com l’Aràbia Saudita es poden beneficiar del caos regional i el possible increment en els preus del cru, tot i que aquest no s’ha produït de cap manera. La producció i exportació de petroli és l’activitat econòmica més substanciosa de la que l’Estat Islàmic se’n pot beneficiar. Caldrà veure, però, si el seu idil·li amb l’or líquid és sostenible o, simplement, un amor intens i passatger.
Publicat a Wallstreet.cat el 4 de Desembre de 2014