L’intent de mobilitzar una generació sencera de dones musulmanes a l’Iraq i a Síria s’ha convertit en una de les estratègies més importants de l’Estat Islàmic (EI) pel que fa en el pla sociopolític: limitadament compresa per part dels poders occidentals, encara menys contra-atacada.

Sens dubte, l’EI està molt orgullós de la seva capacitat per atacar Occident i conquerir una part important del Llevant, però també és conscient que la seva viabilitat a llarg termini no només passa pel camp de batalla, sinó també pels milions de llars sota la seva zona d’influència. 

Recentment, la prestigiosa Quilliam Foundation ha traduït a l’anglès el tractat ‘’Les dones a l’Estat Islàmic’’, un manifest produït per una de les brigades femenines de l’EI, l’Al-Khanssaa Brigade, que posa de relleu el paper estratègic de les dones en la constitució de l’ordre polític i social que l’EI desitja projectar. El text està plenament dirigit a l’audiència femenina regional (el fet que l’EI no l’hagi difós en anglès és revelador en aquest sentit). La seva publicació, doncs, ens permet tenir una font de primera mà sobre la lògica interna del grup jihadista pel que fa als nivells operatius de proximitat.

El reclam propagandístic és clar: l’adopció d’un estil de vida sedentari és una necessitat fonamental, un “dret concedit divinament”, de la dona musulmana. Cadascuna de les tres seccions, en què està dividit el manifest, tracta de justificar aquesta afirmació històricament, política i teològica. No obstant això, és en la primera part on els autors s’endinsen en l’avaluació de la psique, ideologia i cosmovisió de tota dona que visqui sota l’autoritat de l’EI. L’argumentari se centra a exposar que, mentre l’Islam ha atorgat a l’home la capacitat de dominar, ha “concedit” a la dona l’honor de la implementació.

S’argumenta que aquest equilibri, en què la dona representa la pausa i l’estabilitat i l’home el moviment i el flux, esdevé corromput per les narratives occidentals que fomenten l’emancipació de la dona: “si els rols es barregen i les funcions se sobreposen, la humanitat està destinada a la inestabilitat; les bases de la societat se sacsegen, els seus pilars s’esquerden, i els seus murs es col·lapsen”, s’afirma. Sorprenentment, la necessitat d’aventura i emocions, aspectes normalment lligats i subratllats per part de l’EI a l’hora de reclutar joves occidentals, es delimiten exclusivament al reialme de l’home.

En la perversió del rationale jihadista, la dona apareix com a element central de les entranyes societals de l’autoproclamat Califat gràcies a la seva posició sedentària, la qual implica que ha de limitar les seves funcions i responsabilitats a l’entorn domèstic. Amb aquest rol, així, comença el matrimoni (el qual pot tenir lloc a partir dels nou anys): a partir d’aquest moment, el paper de la dona s’ha de limitar a “mantenir-se apartada i coberta a la rereguarda de la societat”. A pesar de propagar aquest suposat paper central de la dona, les restriccions i prohibicions són incomptables, subjectes a indiscreció, i molt sovint als pitjors càstigs corporals i tortures quan es considera oportú.

De fet, segons els autors del manifest, la dona només pot abandonar la llar si  decideix estudiar teologia; o si es converteix en una doctora o mestra, o si una fatwa l’obliga a prendre part en la jihad armada. Pel que fa a l’educació que les dones poden rebre, aquesta comença a set anys i es basa en un currículum eminentment religiós que va des de l’aprenentatge de l’àrab Qur’ànic, passant per la jurisprudència islàmica que ateny a l’estatus civil de la dona, i acabant pels preceptes de la Sharia i la història islàmica. I s’especifica: “les noies més pures acabaran casant-se als setze o disset anys, mentre encara són joves i actives”.

Pel que fa al ja conegut codi de vestuari islàmic que s’imposa a les dones allà on l’Estat Islàmic exerceix control, el tractat es vanagloria de la següent manera: “Ara, les dones poden viatjar fins a Raqqa (capital del Califat) sense haver d’ensenyar la seva cara a cap inspector; el respecte pels seus cossos ha tornat (…) i les causes de la seva humiliació han sigut previngudes”.

Irònicament, als ulls de molts occidentals, el manifest continua amb una voraç crítica a l’Aràbia Saudita, la qual s’acusa d’Occidentalització i de no permetre que les dones “compleixin les seves obligacions”. Es critica, doncs, que les dones saudites puguin anar a treballar al costat dels homes sense cap mena de separació física, que les aules de les escoles siguin mixtes, i fins i tot que es permeti que apareguin les seves cares descobertes a la fotografia del carnet d’identitat. Es conclou amb una crida a les dones del regne Saudita a abandonar el país i unir-se a l’Estat Islàmic. Delirant.

Un dels últims paràgrafs resumeix a la perfecció el que s’espera del dia a dia d’una dona a l’autoproclamat Califat: “Per a aquelles dones que gaudeixen del govern de Déu sota el Califat: tingueu por de Déu i compliu les vostres responsabilitats envers l’Estat, intentant no malmetre’l conscientment o inconscient. Crieu els fills del Califat perquè coneguin la creença vertadera. Crieu les seves filles perquè coneguin què és la puresa i la decència. Sapigueu que sou l’esperança de la ummah (comunitat musulmana). Els guardians de la fe i els protectors de la terra emergiran de vosaltres”.

Més enllà dels detalls comentats, el manifest és d’una importància cabdal, ja que aportainformació substancial referent al rol de la dona en el pla local, aspecte infraanalitzat per part de la comunitat acadèmica occidental i sempre a l’ombra d’aspectes més lligats a l’ús de les xarxes socials en tant que eina per reclutar internacionalment. La dona permet a l’EI fonamentar el seu control sobre la població de maneres que l’home és incapaç d’efectuar: l’estratègia paral·lela a la conquesta militar és, sens dubte, la governança i la constitució d’un determinat ordre sociopolític amb capacitat per a arrelar.

Textos com aquests haurien de servir per a millorar les nostres capacitats de contra narrativa: les agències d’intel·ligència internacional tenen una font excepcional per fer un escrutini profund del llenguatge, el to i la textura amb què es construeix aquests tipus de propaganda. La lluita en contra de l’Estat Islàmic i dels seus elements més perversos, com és el de la submissió i humiliació de la dona, comença per diagnosticar i proposar solucions per a aquelles poblacions que experimenten la seva quotidianitat en el més conservador, perillós i confús dels espais socials.

Publicat a Wallstreet.cat el 14 de Febrer de 2015

Anuncios