A Turquia, l’accés a Twitter, YouTube, i en menor mesura Facebook, va ser bloquejat el passat 6 d’Abril per decisió judicial. El motiu? La publicació d’imatges que mostraven el fiscal Mehmet Selim Kiraz en el moment del seu segrest pel Partit Revolucionari d’Alliberament Popular/Front (DHKP-C), més tard mort juntament amb els seus raptors en un intent fallit de rescat. «És propaganda terrorista» fou el rationale usat pel govern presidit per Recep Tayyip Erdoğan per a defensar aquesta decisió.

Segons la premsa turca, la Fiscalia va presentar un ultimàtum a Google per a esborrar qualsevol imatge relacionada amb el DHKP-C i el segrest de la setmana passada. Si Google no complia amb aquesta ordre, el buscador també hagués quedatfora de servei a tota Turquia. Sembla, però, que Google ha fet cas a les amenaces.

Tot això, sense comptar les innumerables detencions i censura per a escriure o opinar en contra del govern d’Erdoğan. Des de periodistes contrastats, fins a bloggers amateurs que veuen a la pàgina d’entrada del seu lloc a WordPress un inquietant: «aquesta pàgina ha estat bloquejada per ordre judicial».

No és el primer cop que pàgines com Twitter i YouTube són bloquejades a Turquia. Sense anar més lluny, durant la campanya electoral de les passades eleccions locals del Març 2014, vàries xarxes socials van ser temporalment suspeses per compartir peces d’àudio que suposadament demostraven l’existència de corrupció en els cercles més pròxims a Erdoğan. Durant la segona meitat del 2014, 62 de les 85 peticions de suspensió a usuaris de Twitter de tot el món varen tenir lloc a Turquia.

I és que, estimats amics, s’apropen eleccions. El pròxim 7 de Juny, la reforma constitucional hiperpresidencialista proposada per l’AKP, la ratificació popular de la nova llei de seguretat (que permet a la policia fer servir foc real contra manifestants), els límits a la llibertat d’expressió, el nivell d’Islamisme promogut per l’Estat, i molt més, estan en joc.

Mentrestant, autobusos del Fenerbahçe tirotejats, fiscals segrestats i morts, pressió massiva a l’oposició i qualsevol forma de dissidència, suposats sabotatges a la xarxa elèctrica del país, Islamisme rampant, polarització social i política… Benvinguts de nou a l’Erdocracy.